DIVENDRES NIT

Divendres, nit del 20 de Maig de 2005. Són les 3,15 h. de la matinada, cercle pel carrer Pujadas, a l’altura de Marina, quan entre els cotxes aparcats a la meva esquerra, surt una jove, em per.

Darrere d’aquesta, dues noies més i un jove. S’acomoden, una noia davant i dues noies i el noi darrere, no han de caminar més enllà dels 20 anys.

La que se senti davant, li dóna un cop de porta a la porta davant el que li dic amb prou sorna “Ja està pagat” tots riuen, van de bon rotllo.

La noia de davant diu: Al carrer Arizala, si no sap on aquesta, ja li indicarem.

Yo.- No us preocupeu.

Pujo Marina a agafar Aragó, entre rialles dels quatre, a l’altura de Casanovas, en agafar l’Av. De Roma, la noia que anava asseguda al centre del seient posterior, fa uns sorolls estranys, miro pel mirall retrovisor, li veig la cara blanca, les galtes inflats i, aaahhgggg és a punt de vomitar, intento parar el més ràpid possible, però no arribo a temps d’evitar que vomiti dins del taxi.

El vomito s’estén per tot arreu, noto caure per la meva coll i esquena alguna cosa calenta, la noia del seient del costat meu, queda amb la cara vermella, el vòmit li cau per l’esquena.

Atur en sec, resant per que els altres vehicles siguin capaços de esquivarme.

La noia de davant, (després em va dir que es deia Anna) li crida: que fas.

Yo.- Joderrr, el meu cotxe, però com aneu.

Ana.- Si no sabeu beure, per que ho feu.

Sortim tots del cotxe, encenc la llum interior, aquesta de pena, la noia ha d’haver menjat alguna cosa amb tomàquet fregit, perquè el cotxe sembla que ha estat a la “tomatina”

Yo.- M’heu fastiguejat la nit ia més, també el cotxe.

Ana.- Nois, a netejar, que el taxista no té culpa del que hàgim fet nosaltres.
Davant la qual cosa, ni curta ni mandrosa, es treu la samarreta, es queda en sostenidor a la cruïlla Aragó -Av. Roma- Casanovas i, després de netejar-la seva esquena i pits amb la mateixa samarreta, em demana draps i es dedica a netejar l’interior del cotxe, el xaval li ajuda, la qual a vomitat aquesta asseguda en un banc amb cara de malalta i la una altra aquesta fent mala cara.

Yo.- Em noto alguna cosa a l’esquena (comentari)

Ana.- Fotre que fàstic, espera que et netegi.

Amb tota naturalitat, es dedica a netejar-me l’esquena.

Yo.- Noia, tapa’t que al final algú se la va a enganxar.

Ana.- No et preocupis, que no passa res.

Després de netejar el cotxe, (el que es va poder) ia mi, continuem viatge, per Av. Roma, de sobte un refilet, m’indica que algú aquesta pròxim al vòmit, l’altra s’havia posat malalta, de l’olor de la vomitada de la seva companya, per sort aquesta asseguda a la banda esquerra, darrere de la meva, obro la finestra i veig pel mirall retrovisor com treu el cap i vomita, tota la porta plena de vòmits.

Em xiula un taxi i veig l’amic Julio C. rient, l’espectacle és majúscul, un vomitant, el xaval aguantant a la qual vomitava, l’altra amb el cap recolzat fora de la finestreta i Anna, en sostenidor, pits a l’aire.

Assoliment parar, al costat de l’hotel Roma, tots sota, Ana agafa un drap i neteja la porta, els altres estan tirats per on poden.

Ana.- Apunta la meva adreça i número de telèfon, que això t’ho paguem.

Yo.- Doncs seria un detall, perquè això val molta pasta.

Prenc nota …………………… Tornem a muntar al cotxe, 5 minuts i estic en destinació, 14 €, mes 2 € de propina.

Yo.- tapa’t al sortir del cotxe, que mira aquest grup de xavals (8 o 10)

Ana.- No et preocupis, que no passa res.

Yo.- Val

Ana.- No t’oblidis de trucar-me, i passar-me la factura, aahhh, Llámame al mòbil, que si truques a casa la mare després em dóna la bronca.

Yo.- Adeuuuu

Després de baixar-se, atur i miro l’interior del cotxe, encara que ho han netejat aquesta ple de taques vermelles, el rosada amb ambientador i després d’airejar una mica, continu trabajando.Dos carreres després, un jove a Diagonal, destinació C / Pare Manyanet . Al final no porta diners, (14 €) em deixa un mòbil en dipòsit, cinc minuts després veient que no baixa, agafo el mòbil, és un Motorola vell i ratllat, sense targeta, no val ni per a llençar-lo. Gairebé prefereixo a Anna.

Nota.- Aquesta no és la meva nit