Aquest és el relat de Francisco Javier Comabella, veí de Barcelona, ​​taxista de professió, amb un Skoda Octavia, que té assignada la llicència 566

Era el dia1 de Març, dilluns, un dilluns com un altre dia qualsevol, en què em sento al cotxe a les 6,30 h. del matí, així passaven els dies fins a aquest dia a les 11.30 h del matí.

Circulava pel carrer Mallorca, a l’altura de Napols, no molt ràpid, no portava passatge, i no hi havia excessiu trànsit, quan pel retrovisor vaig veure. la figura d’un home que se m’acostava, fent-me senyals perquè parés, més a prop ja, vaig veure. que l’home portava una galleda a la mà, amb unes ampolles.

Em pari, per inèrcia (en mala hora) i res més pujar el passatger, va començar el meu calvari.

Em dijo.- Tira per davant, el meu pensament va ser, “un altre estúpid”, en el moment que anava a arrencar, va aparèixer un motorista de la policia municipal per la part esquerra del taxi, colpejant el meu vidre em diu que no segueixi, no el que trigo, però serien dècimes de segon, va aparèixer en el meu coll un ganivet de carnisser d’uns 50 cms de llarg, robat a la carnisseria del súper que havíem deixat enrere, i que acabava d’atracar (això ho vaig saber després), jo intentava seguir, però uns metres més endavant va aparèixer un altre motorista, que em creuo la moto davant, total, que ja estava envoltat de policia i amb un ganivet al coll.
Llums d’emergència de la policia i no sé si sirenes o no, però els meus nervis estaven a punt d’esclatar, de manera que els vaig demanar, mitjançant gestos, que s’apartessin, ja que el segrestador, ànimes mínim frenada, deia, tira o et mato; jo li contestava que em deixés marxar, que portés el cotxe, però que a mi em deixés viure, el sol contestava, tira o et mato, o, si et pares et mato.
A tot això la policia seguia al meu costat i jo fent-li gestos al policia, perquè li disparés, arribant a l’encreuament de Diagonal, vaig agafar el lateral, llavors ja no es la quantitat de policia que portava al meu costat, i un cotxe de la Guàrdia Urbana perseguint, en pla pel·lícula americana.
Arribant a Diagonal-Bruc, hi havia un taxi desencochando, i no podia passar, llavors, el cotxe de la Guàrdia Urbana es va posar al meu costat esquerre, perquè no pogués maniobrar, però tampoc podia sortir per la porta, en segons tres agents, un per cada porta del darrere i un altre per la de l’acompanyant del conductor van obrir les portes, mentre cridaven, no ho facis, no ho facis, al que el segrestador contestava, el mato, el mato, mentrestant jo, “acollonit” només sàvia a dir, pegar-li un tret, pegar-li un tret.
Per sort (per a mi) al moment menys pensat aconseguir treure-li el ganivet, i com el policia que havia entrat per davant ja no hi era, Vaig sortir arrossegant-per la porta dreta.
Ja fora, uns moments després, quan vaig poder centrar la vista, vaig veure. el segrestador a terra amb bastants policies a sobre, i també sang en una mà, que procedia d’alguns dits que m’havia tallat, en intentar llevar-me el ganivet del coll.
Al poc tots es van anar marxant, excepte un cotxe patrulla, que espero amb mi a l’ambulància que em curo els dits i que em van atendre correctament, donant-me una còpia del comunicat i dient-me que si em sentia malament, acudís a l’hospital.
Després de tot, l’agent que es va quedar amb mi i que prenc les meves dades, i em va dir que havia d’anar a la policia nacional a posar la denúncia.
Parlant amb el policia li vaig clavar, si no hagués estat millor seguir-me amb un cotxe camuflat, per tranquil·litzar-lo, al que em va contestar (textual) Vè. Veu moltes pel·lícules, i que no es preocupi ja, que ha tornat a néixer.
Per sort no era el meu dia, i no vaig patir cap dany, a part dels talls als dits, he pogut tornar a fer vida normal al costat de la meva dona i els meus fills.

Continuo treballant, amb més por que mai i veient fantasmes on no n’hi ha.

Em queden unes quantes preguntes al meu cap, que no deixen de machacarme: L’endemà va sortir a la premsa, en els diaris 20 minutos i Metro, en què deia que el policia que el desarmo, havia estat ferit a l’avantbraç i en la mà.

Jo estic convençut que no va ser així, perquè el policia es va anar a la moto, i l’únic que va atendre l’ambulància, va ser, a mi.

Vull expressar la meva gratitud als agents, encara que pensi que no van actuar de la manera més lògica. I que encara que vaig estar “a punt” encara puc explicar-ho, espero que ni jo ni cap company hagi de tornar a passar per un tràngol semblant a aquest.

Francisco Javier Comabella