A TOT GAS

Mai heu anat amb excés de velocitat envoltats de municipals i sense que us multin per això ?, Doncs jo si.

Estava tenint un dia d’allò més normal, per no dir gairebé avorrit, caminava jo pensant ja en parar a berenar per lliurar-me de les “marujas” i els seus nens del col·legi, ja que rondaven ia les 5 de la tarda ia aquestes hores és millor parar a descansar.

En aquestes caminava jo quan una parella d’avis em demanen els porti a l’hospital de la Vall d’Hebron, fins aquí tot normal.Al baixar-se els ancians i pagar-me la carrera, (sense cap tipus de problemes), es em pugen dues senyores, (per el seu aspecte semblaven Llatí Americanes), en urgències d’aquest hospital, una d’elles caminava en cinta ja pròxima a donar a llum, pel seu aspecte, ia més es queixava moltíssim de dolor, i em van demanar les portés amb “URGÈNCIA” a l’hospital de Sant Joan de Déu, i els vaig preguntar que si anaven a urgències, per què no anaven amb ambulància, llavors elles em van respondre que no les hi havia disponibles.

Ja em veuen a mi enfilant la pendent d’urgències de la Vall d’Hebron en direcció a Sant Joan de Déu, mare meva! i per on a aquestes hores? i ¿si li dóna per enllumenar al cotxe? i només té 5 dies per DÉU, per què al meu ?.

En intentar incorporar-me al lateral de la ronda a la sortida d’urgències, Eureka! vet aquí que albiro a una parella de la policia municipal, els faig llums insistint i es posen circulant en paral·lel amb mi i els informo del que delicat del passatge que porto i del motiu que no van en ambulància, després de consultar l’acompanyant al conductor , (del cotxe policial) em diuen que els segueixi, ells posen en marxa aquestes llumetes tan boniques que tenen i aquesta sirena tan molesta i enfilem cap a les rondes, amb tanta mala sort que es troben encallades, i la dona no para de queixar-se; l’estoneta se’ns uneixen dues motocicletes dels municipals i es posen a tallar carrers, passos de vianants, etc .; Sant Gervasi i Sarrià són plens de marujas que no s’aparten ni pels polis, ¡quina por! això és la fi, el meu cotxe serà “PAPA”, em veig de llevadora, però no tot podia sortir malament, al cap vam arribar a l’hospital. Gràcies DÉU meu! per la teva generositat.

En aquests moments a l’entrada d’urgències de Sant Joan de Déu s’acomiaden els municipals amb un somriure i la cara de satisfacció del deure complert.

S’acosta el zelador ia hores d’ara em diuen les dones: no aquí no, més endavant, a la dreta, ah! Ha de ser a la porta de maternitat, penso jo, però no, en arribar allà, em diuen: dos carrers més amunt ia la dreta si us plau, al que jo em dirigeixo allà tot drap, a veure si al final la emboliquem .. …., però no, vam arribar davant d’una torre de grans dimensions i em diuen: aquí senyor, em paguen la meva carrera i es baixen; jo preocupat els pregunto ¿és això una clínica? (Hi ha tantes ara que són privades) no, nosaltres venim a netejar aquesta casa, però llavors els pregunto jo: ¿i el dolor de la seva companya ?, i ella em respon: és que li han posat una injecció i arribàvem tard a la feina.

Apa! ¡I jo de primer !. La gent se les sap totes i com sempre nosaltres els taxistes ens passem de “bonassos”.
PapyChulo