En els anys que van des de 1965 i 1980, Espanya va viure la “reanimació” després d’una guerra civil, eren temps de trasllats en massa, la gent emigrava dels seus pobles a les grans capitals de la seva mateixa província, també als grans focus de atracció en què s’havien convertit Madrid, Barcelona, ​​Bilbao, València, Sevilla … .etc.

Es van crear corones metropolitanes al voltant d’aquestes ciutats, existien àrees perifèriques amb baixa accessibilitat al transport col·lectiu i principalment deficiències en l’accessibilitat i totes elles mancats de serveis, les administracions davant tal “desfasament” van optar per deixar de banda les seves obligacions i pel que fa al medi de transport, era evident, costa menys inversió, donar una llicència de taxi, de crear llocs de treball creant línies de transport. Per tant, van repartir llicències a “amics i veïns”.

A partir dels anys 80, i salvant les poques èpoques de bonança econòmica, s’observa la saturació de vehicles (taxis) al carrer, s’estava creant la xarxa de transports necessària en qualsevol societat del benestar. I comencen a sobrar taxis.

Mentre les ciutats europees equiparables a les nostres en volum d’habitants tenen una ràtio per mil habitants inferior al 2,5. Ciutats com Barcelona o Madrid estan per sobre del 3,5. A Barcelona aquest va ser el motiu pel qual l’any 1996 s’arriba a l’acord per realitzar un Pla de Viabilitat, reconeixent així la pròpia administració que hi havia com a mínim 1215 llicències de mes. Començant la retirada de llicències en 1998. Però l’acord no deia que els taxistes paguessin més del 98% de l’esmentat Pla. És cert que calia pagar, però ni abans de …… ni tant.

La problemàtica era que la retirada d’aquestes llicències es realitzava a càrrec dels taxistes en actiu, o dels que volien entrar al sector, per això es va crear una taxa de 65.000 ptes. Semestrals, que l’administració obligava a pagar als taxistes, aquesta situació va forçar a unir-se a alguns taxistes (2000) que van acabar demandant al TSJC el cobrament de les taxes. Van demandar a l’administració i dues associacions (Sindicat de Taxistes Autònoms de Catalunya i al Sindicat de Taxistes Autònoms de Barcelona).

El jutge estimo que el cobrament de la taxa del Pla de Viabilitat i Modernització del Sector, s’estava fent de manera il·legal, arribant a dir en la sentència “s’ha d’apreciar temeritat en l’Administració demandada” un cop aturat el Pla de Viabilitat, per la paralització del pagament de la taxa per part dels taxistes, l’administració, i les dues associacions que la van secundar, recolzant-se en l’època de bonança que es vivia, deixo el pla de viabilitat.

Observem que el TSJC, en la seva sentència, mai atur el Pla de Viabilitat, si Noel COBRAMENT DE LA TAXA.

Abans de deixar en via morta el Pla de Viabilitat, el 13 de octubre del 2004, el Centre d’Innovació del Transport de la Universitat Politècnica de Catalunya, en l’encàrrec que li va fer l’administració i les associacions de taxistes, va elaborar un informe on es podia observar, que efectivament sobraven llicències de taxi perquè el taxista pogués obtenir un benefici empresarial raonable de l’explotació del seu negoci. Llei del Taxi, Cap. IV Art. 31.1 i en el Reglament del taxi títol IV Cap.1ª Art. 47.2

Tampoc deixem d’observar com personatges interessats, van manipular a la mateixa vegada, una nova Llei del taxi de Catalunya, personajillos de llacet i barret de copa, alguns amb punyents històries en Cooperatives del Taxi, capitostos orgullosos del sindicat vertical entrampats fins a les “empentes” en deutes multimilionàries, que van aconseguir desnaturalitzar aquesta Llei, aconseguint un veritable “llauna” de Llei.

Com ja s’indicava anteriorment TOT quedo en via morta davant l’alegria econòmica que vivíem, es va acabar la situació de “alegria financera”.

Per tant, aquí tenim un reconeixement anterior de l’administració que sobraven llicències (en el Pla de Viabilitat es van arribar a retirar 416 llicències).

La crisi actual ens porta a observar amb deteniment l’estudi del CENIT, en l’es pot llegir que ciutats com Paris, Berlín, Roma, etc. … i altres que estan fora de l’estudi, com New York, i moltes més ciutats de països desenvolupats . Els percentatges d’aquestes ciutats disten dels nostres un abisme, els d’Espanya, s’assemblen més a països del tercer món.

L’administració, per evitar que es creés un front comú que pogués arrossegar en massa als taxistes, magnífic a les dues associacions que sempre li havien signat qualsevol cosa, com diuen alguns “fins l’afusellament de Sant Pere”, a la mateixa vegada i per fer mes particions “socials” del Sector, se’ls ocorre promocionar la formació de més associacions, i arribada la negociació de tarifes, convidar els que a ells els interessa, indicant-los a alguns les propostes que han de fer.

Arribats al dia d’avui (Nov. 2012) ens trobem que hi ha organitzacions que culpen el taxista del període de crisi que el sector està passant, dit d’una altra manera, pretenen que sigui el taxista el que pagui el “relliscada” que va tenir l’administració en altres temps de “regalar” llicències de taxi, és graciós veure, anys després, que són les mateixes organitzacions signants costat de l’Administració del Pla de Viabilitat, les que demanen un taxi un conductor, torns, “rellotges amb horari” io sense fi de despropòsits, amb l’ànim de ……… “salvar l’administració d’un problema” .. ….? Sembla com si des de l’administració haguessin dit: Difondre la idea que sobren taxistes, no licencias.No fos cas que se’ls acudeixi demanar que s’apliqui la llei i el reglament i ens veiem (administració) obligats a complir amb el benefici empresarial razonable.El Sector pesquer, que igual que el taxi, precisa d’unes llicències de pesca i les concedeix l’administració, sobredimensionat, Europa li va obligar a Espanya a reestructurar, pagant una part importantíssima les administracions, aconseguint retirar milers de pesquers de la mar.La administració no li va dir als armadors que s’ofeguessin als pescadors, ni que s’enfonsessin els vaixells, l’administració va ser conseqüent amb la seva permissiva actitud anterior, les administracions sempre obligatòriament han de ser conseqüents amb seus actes. Van posar en ordre el Sector pesquero.Tarde o d’hora les administracions del país, hauran de prendre mesures, i estan només poden anar dirigides a l’eliminació de llicències de taxi a la majoria de les ciutats d’aquest país. No oblidem que les xarxes de transport massiu segueixen creciendo.A tret que les grans ciutats limitin l’accés i situïn peatges a les entrades a aquestes, però les xarxes de transport seguirien creixent, ja que els preus del transport urbà són polítics, i les administracions estan encantades de donar i rebre subvencions.